Mirin, fer l'amor és bo i sa.

Estimula l'enginy, la intel·ligència emocional, acadèmica, artística i de tota mena, millora els sistemes motor, endocrí, limfàtic, respiratori i sanguini, millora la nota mitjana acadèmica i el rendiment laboral, posa en forma els homuncles sensitiu i motor una cosa de no dir, esborra traumes, fa aprendre les llengües estrangeres tres vegades més ràpid, elimina el mal humor, mitiga l'insomni i el somnambulisme i cura els constipats. Qui digui que no és que no en té ni idea, esclar. Me n'alegro molt, jo, quan algú que em cau bé troba company/a sexual. M'alegro en especial per aquells amb tendències malenconioses, histèriques, suïcides o nihilistes, perquè els millora l'humor una cosa de no dir. Fer l'amor és una bona manera d'aixecar el dit del mig a l'Abisme, als estols celestials dels qual hauríem format part de no ser de Llucifer i a Cronos en persona, cosa especialment satisfactòria, treure la llengua al senyor Cronos. Oh, sí. Fer l'amor ens fa ser més joves, ens fa ser eterns, i el Cronos es posa verd d'enveja. Però ja se sap, és comprensible que Gea l'enviï a prendre pel sac només de veure'l, no mola que se't mengin els fills. I com que està tan vell, ningú en vol saber res. Això, Cronos és un vell amargat que ens té ben collats però de tant en tant ens n'escapem alegre i feliçment i llavors s'amarga encara més. Ell acabarà amb nosaltres irremissiblement, però no sense que ens n'haguem enfotut a cor què vols sigui en un llit, sobre una taula, a la dutxa, en un avió, enmig del bosc o dins de l'aigua.

Així que ja ho saben, dames i cavallers: facin l'amor. Facin-lo ben fet, facin-lo suau, bestial, tendre, original, interessant, divertit, natural, amb artefactes, amb pètals de rosa, amb fuet i manilles, A.P.M, marató, pecador i sant, bell i sublim. Facin l'amor.